dijous, 20 d’octubre del 2011

Marrakech: La Plaça Jemaa El-Fna




És molt difícil explicar amb paraules qué és aquesta plaça. Ha estat reconeguda per la Unesco com part del “patrimoni oral de la humanitat”. Però de fet, aquesta plaça és una experiència que s’ha de viure i experimentar en la pròpia pell.



En ella s’hi concentren tota mena de personatges pintorescos, músics, saltimbanquis, els aiguadors, encantadors de serps que a la mínima ja t’han col·locat una serp a les espatlles, tot demant-te uns dirhams,els “sacamuelas” simpatiquíssim, ha també conta-contes, venedors de tota mena d’andròmines, dones que tatuen amb la henna, etc, etc.
La plaça té una activitat canviant tot al llarg del dia, cada hora que passa l’espectacle canvia, i quan comença a declinar el sol apareixen un munt de carretons que en pocs minuts instal·len les taules i les paradetes per oferir tota mena de menjars, des d’ous bullits, pinxos de carn a la brasa, caps de bé, cargols, dàtils, taronges, etc.





Podríem dir que la plaça és el major restaurant del món a l’aire lliure. I mentre la gent del país i alguns turistes es van entaulant, al voltant es van formant rotllanes de gent que escolten els xerraires, o contemplen algun fakir o nois que fan boxa, o els encantadors de serps, També hi ha escribes, herbolaris, dones berbers amb els rostres totalment tapat venent cistells i barrets de llana. La plaça bull de vida i d’activitat fins a altes hores de la nit.




Un dels aspectes d'aquest món que més m’ha impressionat són els rostres de la gent, els ulls, les cares curtides pel sol i pels anys, i també la indumentària. He trobat moltes més “chilabes” de les que havia imaginat, i multitud de dones tapades del tot, fins i tot amb un vel a la cara, només se’ls veuen els ulls.





Tants personatges ètnics i amb les seves indumentàries tradicionals que voldries retenir-los en la teva retina i poder fotografiar-los a tots. Missió força difícil perquè no a tothom li agrada i molts demanen diners si et veuen fer-ho.



Tens realment la sensació d’estar en un altre món, en una altra cultura.
En fi, els que no conegueu aquest indret, no us ho perdeu, visiteu-lo, en sortireu impressionats...