
Molts Banyolins tenim la necessitat d'anar a les Barraques, per tradició, per omplir el cos de colesterol, per trobar aquell amic de temps
enrrera, o
senzillament per col.laborar amb algunes de les entitats presents, del que no t'escapes és de sortir una mica "
alaxarbotat", entre la música tan alta i les olors a userda cremada. Música, o no!!, llums i decibels, mes fums i piruetes, l'escenari es torna com un conte de fades modernes en que la majoria de caps trenats ballen a un ritme decadent i sense sentit, procurant de no vessar el got " de ves a saber que". PER MOLTS ANYS

Com cada any, per Sant Martirià la visita al "
caballitus" és obligada, però és curiós com han anat canviant les persones
que els visiten. Enguany tribus enteres de negres i marroquins envaeixen les fires, en remats, sense el cap principal, nomes dones i nens, i , el cap gros de la família, on és?. Per curiositat algú u sap?. En fi, cada cop "
caballitus" mes entremaliats, vistosos, i cars, nomes s'hi trop a faltar les bosses per guardar el rostit del dinar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada