dissabte, 30 d’octubre de 2010

Sant Martiriá

Molts Banyolins tenim la necessitat d'anar a les Barraques, per tradició, per omplir el cos de colesterol, per trobar aquell amic de temps enrrera, o senzillament per col.laborar amb algunes de les entitats presents, del que no t'escapes és de sortir una mica " alaxarbotat", entre la música tan alta i les olors a userda cremada. Música, o no!!, llums i decibels, mes fums i piruetes, l'escenari es torna com un conte de fades modernes en que la majoria de caps trenats ballen a un ritme decadent i sense sentit, procurant de no vessar el got " de ves a saber que". PER MOLTS ANYS

Com cada any, per Sant Martirià la visita al "caballitus" és obligada, però és curiós com han anat canviant les persones que els visiten. Enguany tribus enteres de negres i marroquins envaeixen les fires, en remats, sense el cap principal, nomes dones i nens, i , el cap gros de la família, on és?. Per curiositat algú u sap?. En fi, cada cop "caballitus" mes entremaliats, vistosos, i cars, nomes s'hi trop a faltar les bosses per guardar el rostit del dinar.